Història de l'energia eòlica

L’energia eòlica o energia del vent l'aprofitem des de fa milers d'anys, però el que va començar com una forma de moure vaixells i moldre gra, avui és una tecnologia que genera energia neta.

Els aerogeneradors o turbines eòliques s'encarreguen de convertir l'energia del vent en electricitat. Aquest resultat parteix d'una evolució que va començar amb els antics molins de vent i que ha culminat amb les turbines modernes que ja formen part del nostre paisatge.

T'ho expliquem tot sobre la història de l'energia eòlica!

L’origen de l’energia eòlica: molt abans de l’electricitat

Tot i que no ho sembla, hem estat aprofitant l’energia del vent durant molts anys, però no sempre amb el mateix objectiu. Les primeres civilitzacions no pensaven a generar electricitat, sinó a utilitzar l'energia en tasques quotidianes.

El primer ús va ser al transport de l'antic Egipte, al voltant del 3500 aC. Els egipcis usaven veles a les seves embarcacions per navegar pel Nil i el vent els permetia recórrer llargues distàncies, facilitant el comerç i la comunicació.

Segles després, cap al 200 aC, a la Xina, es construïen molins de vent que s'empraven per al bombament d'aigua, una solució clau per a la irrigació dels seus camps. Aquests primers molins van ser la prova de com les civilitzacions van trobar al vent un aliat. 

A Pèrsia (actual Iran) al segle VII, es van desenvolupar molins de vent amb un disseny d'eix vertical. Aquestes estructures, fabricades amb fusta i veles de canya, es van utilitzar per moldre gra i bombar aigua. Tot i que eren molt diferents dels aerogeneradors moderns, van establir les bases del que més tard esdevindria una de les principals fonts d'energia renovable.

Amb l'arribada de la Edat Mitjana, va evolucionar l'ús de l’energia eòlica. A Europa, i especialment als Països Baixos, els molins de vent van tenir un paper essencial a l’agricultura i el control de l'aigua.

Aquestes construccions van ser un símbol de l'enginy humà, aprofitant el vent per drenar terrenys i transformar les terres baixes a zones cultivables. Els molins es van convertir en protagonistes del paisatge europeu i el motor del progrés agrícola. T'expliquem les millors curiositats sobre ells.

Curiositats dels molins de vent a Europa

Al llarg de la història, els molins de vent han estat presents a diferents regions d'Europa, adaptant-se a les necessitats locals i aprofitant el vent per a diverses activitats:

• Països Baixos: els famosos molins holandesos van permetre drenar terres baixes i guanyar terreny al mar, formant els coneguts “pòlders” (terrenys que abans eren part del mar o d'un pantà, però s'han assecat amb dics i canals, i ara s'usen per cultivar). Aquests molins són un símbol de la capacitat humana per aprofitar els recursos naturals i adaptar l’entorn a les seves necessitats.
• Espanya: a Campo de Criptana, a Ciudad Real, els molins que van inspirar a Cervantes per a la seva obra “Don Quixot de la Manxa”, es van usar fins al segle XIX per moldre gra, sent una part essencial de l'economia rural espanyola.
• Altres països europeus: a Anglaterra i França, es van adaptar per a tasques locals específiques, demostrant la importància de l'energia eòlica durant segles i la seva influència a diferents regions.

Així, arribem a un punt crucial en l'evolució de l'energia eòlica: La Revolució Industrial i els primers generadors eòlics, on la transformació del vent en electricitat va fer els primers passos.

A Europa, el físic danès Poul la Cour va ser el primer a fer avenços importants en l'eficiència dels generadors. Al començament del segle XX, La Cour va instal·lar més de 100 turbines a Dinamarca per a la producció descentralitzada d’electricitat. El 1908 ja comptaven amb 72 generadors eòlics amb capacitats que anaven de 5 kW a 25 kW.

Els descobriments de La Cour sobre l'eficiència de les turbines de poques pales van assentar el disseny dels aerogeneradors moderns. Va arribar fins al punt que el 1957 el seu alumne, l'enginyer Johannes Juul, va instal·lar una turbina a Gedser (Dinamarca). Tenia 24 metres de diàmetre i una potència de 200 kW.

Pel seu disseny de tres pales i eix horitzontal, es considera la primera turbina eòlica moderna, similar als aerogeneradors actuals. Va funcionar sense manteniment durant 11 anys i el 1992 la van desmantellar. El 2006, la gòndola i les pales del rotor van ser traslladades al Museu de l'Energia (Energimuseet), ubicat a prop de Bjerringbro, al centre de Jutlàndia, on es van tornar a acoblar per formar part de la col·lecció del museu.

Tot i això, no podem parlar de l'auge de l'energia eòlica fins als anys 70 amb la crisi del petroli. Davant la necessitat de reduir la dependència dels combustibles fòssils, molts països van començar a invertir en energies renovables, sent l'eòlica una de les principals opcions.

Tenint en compte aquest context, l’administració Carter als Estats Units va promoure l’ús de les renovables, marcant l’inici del desenvolupament modern d’aquestes tecnologies. Durant aquest període, van sorgir empreses del sector eòlic, com Vestas o Gamesa, i es van dur a terme investigacions finançades per la National Science Foundation i el Departament d'Energia.

Alhora, la NASA va desenvolupar grans turbines eòliques, encara que la seva comercialització es va endarrerir per la caiguda dels preus de l’energia als anys 80. Les innovacions tecnològiques, com les aspes aerodinàmiques i els generadors de velocitat variable, van establir les bases per a les turbines actuals d'alta potència.

Però… quan es va aixecar el primer parc eòlic del món? Hem de continuar avançant en el fil cronològic.

Qui hauria imaginat que aquells primers molins de vent acabarien tenint tanta importància? L'eòlica ha avançat fins a convertir-se en una de les peces clau en la producció d'electricitat neta i en la descarbonització del sector energètic. A més de la seva capacitat per reduir emissions de CO2, és un motor de desenvolupament econòmic.

El sector eòlic crea ocupació (dona feina a unes 40.000 persones a Espanya), i es preveu que aquesta xifra es dupliqui per al 2030. També contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior, disminuint la necessitat d'importar combustibles fòssils, cosa que reforça l'autonomia energètica del país i millora la seva estabilitat econòmica.

A això sumem que, en ser una font neta i renovable, té beneficis directes sobre la salut pública, reduint la contaminació de l'aire i millorant la qualitat de vida i el benestar de la població. Aquests avantatges fan que l'energia eòlica sigui una solució efectiva en la lluita contra el canvi climàtic i fonamental per al desenvolupament sostenible a llarg termini.