És prioritari explicar clarament la nostra contribució tributària

Períodes oberts a revisió per part de les Autoritats Tributàries

A Espanya, al tancament de l'exercici 2025 el Grup de Consolidació Fiscal a què pertany el Grup Endesa (núm. 572/10) té oberts a inspecció els exercicis 2006, 2019 i següents de l'impost sobre societats.

Per la seva banda, el Grup de Consolidació Fiscal núm. 21/02, la societat matriu del qual és Empresa de Alumbrado Eléctrico de Ceuta, S.A. té oberts a inspecció els exercicis 2021 a 2023. La resta de societats dependents d'Endesa tenen oberts a inspecció els exercicis 2021 i següents de l'impost sobre societats.

Així mateix, Endesa i la majoria de les seves filials controlades tenen oberts a revisió, amb caràcter general, els exercicis 2021 i següents per a la resta dels impostos que els són aplicables.

Fora d'Espanya les sucursals i filials controlades del Grup Endesa tenen oberts a revisió amb caràcter general els exercicis 2022 i següents (cas de Portugal), 2022 i següents (cas de França), 2022 i següents (cas de Països Baixos) i 2020 i següents (cas d'Alemanya). 

Inspeccions en curs

A Espanya, a principis del 2026, hi ha uns 750 processos d'inspecció oberts de les Administracions Estatal, Autonòmica i Local, una gran part dels quals corresponen a Impostos Indirectes i Especials, Impost de Societats (empreses que tributen individualment) i Impostos Locals com l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), l'Impost sobre Construcció, Instal·lacions i Obres (ICIO) i l'Impost d'Ocupació de la Via Pública (TOVP).

 A més, després d'un procés de revisió que va durar dos anys, el 2025 es van iniciar expedients relacionats amb el procés d'Inspecció General d'Endesa i 11 de les seves principals filials, que afecten l'impost sobre societats, l'Impost sobre el Valor Afegit i les Retencions a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i, si escau, l'Impost sobre la Renda de No Residents en general per als exercicis fiscals 2019 a 2022.

Actualment estem a l'espera de l'avaluació de les al·legacions presentades a l'Oficina Tècnica i dels acords de liquidació definitius, que esperem rebre el primer trimestre del 2026.

No hi ha ajustos significatius ni en l'IVA ni en les retencions. Pel que fa a l'impost sobre societats, els ajustaments més rellevants són: d'una banda, un ajustament favorable pel reconeixement de les deduccions per innovació tecnològica acreditades durant el mateix procés d'inspecció, i de l'altra, un ajustament desfavorable vinculat al tractament de les despeses financeres en determinats acords de finançament amb entitats vinculades, en línia amb els ajustaments ja realitzats en exercicis anteriors. Aquest ajustament serà objecte de discussió judicial.

Un cop rebuts els acords de liquidació, tindrem els impactes quantitatius finals, tot i que podem preveure que no tindran un impacte negatiu significatiu en els resultats d'Endesa.

A l'estranger, a finals del 2025, s'han iniciat processos d'inspecció a França, que cobreixen els exercicis 2022 a 2024 (impost sobre societats, IVA i retencions), i a Portugal, que cobreixen els exercicis 2023 a 2025 (impost sobre l'electricitat i impost sobre els hidrocarburs).

Inspeccions tancades durant l'any 2025

A Espanya, durant el 2025 s'han tancat 369 processos d'inspecció amb el resultat següent:

• 257 processos han finalitzat sense cap regularització, corresponent principalment a processos sobre impostos locals.
• 97 processos han finalitzat amb actes de conformitat que han implicat:
  • Un reemborsament de 2,5 M€ en relació amb l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Electricitat i diversos procediments relacionats amb l'Impost sobre el Valor Afegit.
  • Un pagament d’1,5 M€, resultant de certs ajustaments menors a l'ICIO, l'IVA, el TPO, els impostos ambientals i el TOVP.
• 15 processos han finalitzat amb actes de disconformitat que han implicat:
  • Cap ajustament per a l'Impost Temporal sobre l'Energia del 2024.
  • Un reemborsament de 0,04 M€ per a l'Impost Especial sobre l'Electricitat.
  • Un pagament de 0,15 M€ derivat de certs ajustaments menors a l'ICIO, els impostos ambientals i el TOVP.

A l'exterior, no es van tancar procediments d'inspecció durant el 2025.

Litigis

La majoria dels processos litigiosos de naturalesa tributària existents al Grup Endesa sorgeixen d'un procés de devolució d'ingressos indeguts, on el Grup Endesa ingressa els impostos pertinents dins el termini i en la forma escaient, però posteriorment sol·licita la devolució de l’ingressat. Aquesta devolució, en general, és rebutjada per l'Administració i el Grup Endesa impugna l'acte de denegació i comença així un procés judicial.

Això afecta en general supòsits on el Grup Endesa entén que la normativa en qüestió no s'adequa a la Constitució Espanyola o a la normativa europea, així com a supòsits on no comparteix el criteri interpretatiu seguit per l'Administració. Seguint aquesta estratègia processal, el Grup Endesa evita la generació de contingències als comptes, però sense perdre el legítim interès de defensar la seva posició als tribunals.

Entre els processos més rellevants hi ha els següents:

A) Litigis amb posició activa

• Gravamen Temporal Energètic (GTE): després de l’aprovació d’aquest gravamen mitjançant la Llei 7/2024, de 20 de desembre, Endesa va interposar recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional contra l’Ordre HFP/94/2023, de 2 de febrer que va aprovar els models del gravamen. Després d'haver estat admès a tràmit, el procediment està en curs. El GTE ofereix molts dubtes pel que fa a la seva compatibilitat amb el dret de la Unió Europea, amb la Constitució Espanyola i amb determinats principis de legalitat. Disconformes amb les autoliquidacions presentades els exercicis 2023 i 2024, aquestes també han estat impugnades pel mateix motiu.
• Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica: el 2023 el Tribunal Suprem va concloure que han de formar part de la base imposable de l'impost determinats conceptes retributius la no inclusió dels quals reclamaven les empreses elèctriques. Tanmateix, aquesta sentència no va abordar certes qüestions, com ara l'impacte de l'impost sobre les centrals hidroelèctriques de bombament. No obstant això, el juliol de 2025, el Tribunal Suprem va desestimar el recurs d'Endesa en el cas, donant per acabada la nostra impugnació. 
• Impost sobre la producció i emmagatzematge de combustible nuclear i residus radioactius: Endesa va sol·licitar a l'Administració Tributària la modificació de la base imposable, considerant que, a efectes del càlcul del coeficient de retroactivitat establert a la Disposició Transitòria Tercera del reglament, és aplicable el criteri establert a la Resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) de 22 de febrer de 2022. Aquesta sol·licitud abastava els exercicis anteriors a la Resolució esmentada. No obstant això, després d'un procés d'inspecció de dos anys, l'Administració va concloure que els imports sol·licitats no s'havien de retornar, en un cas per l'efecte preclusiu de liquidacions anteriors i en altres casos perquè considerava que el dret a sol·licitar la devolució havia prescrit. Endesa no està d'acord amb aquesta conclusió i l'ha hagut d'impugnar judicialment.   Actualment s'està debatent al Tribunal Econòmic-Administratiu Central.

• Impostos Autonòmics Mediambientals:
  • Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient de Catalunya: aquest impost va ser impugnat, no només pel seu presumpte caràcter ambiental (un procés que va concloure al Tribunal Suprem), sinó també perquè l'augment del 33% del tipus impositiu implementat el 6 d'abril de 2022 es va fer mitjançant un Decret Llei, que no era l'instrument regulador adequat. No obstant això, després que es plantegés la qüestió d'inconstitucionalitat, el Tribunal Constitucional va dictaminar que sí que és un instrument adequat per a aquest impost. Per tant, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acceptés aquesta doctrina, la discussió sobre aquest impost acaba aquí.
  • Impost sobre la Contaminació Atmosfèrica de Galícia: el Tribunal Suprem ha considerat que hi ha interès cassacional davant els recursos interposats per Endesa contra les Sentències desestimatòries del Tribunal Superior de Justícia de Galícia on descartava la improcedència de la seva naturalesa mediambiental. Després de la seva sentència, el Tribunal Suprem considera que l'impost sí que s'ajusta al dret europeu i, per tant, és legal. Per tant, la discussió acaba aquí. 
  • Altres procediments contra impostos autonòmics de presumpte caràcter ambiental (impostos sobre emissions, impostos sobre residus, determinats cànons d'aigua, etc.) sobre els quals hi ha recursos pendents en diversos tribunals.
• Impostos especials que graven el consum de combustibles per a la producció d'electricitat com són l'Impost Especial sobre Hidrocarburs i l'Impost Especial sobre el Carbó.
  • Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH): Endesa manté litigis davant l'Audiència Nacional en relació amb l'adequació al dret de la Unió Europea de l'IEH pagat pel gas natural utilitzat per produir electricitat o la cogeneració d'electricitat i calor els anys 2013-2018.  Endesa considera que no hi ha una finalitat mediambiental que permeti a Espanya sortir de l'exempció que estableix la normativa europea per a aquests casos. El setembre de 2025 vam saber que, després de la finalització de certes sentències del Tribunal Suprem sobre aquest assumpte relatives a altres contribuents, l'Advocacia de l'Estat havia procedit a resoldre diversos casos pendents de resolució a l'Audiència Nacional. Endesa encara està pendent de sentència en els seus casos. 
  • Impost Especial sobre el Carbó (IEC): Endesa manté litigis on discuteix l'adequació al dret europeu de l'IEC. El 2024 va rebre Sentència desestimatòria de l'Audiència Nacional després de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Endesa ha presentat un recurs al TS al·legant que les sentències del Tribunal Suprem esmentades anteriorment relatives a l'IEH s'han de tenir en compte en aquest litigi, havent estat admès el recurs el novembre de 2025.

• Taxa de la Guàrdia Civil a Centrals Nuclears: des del 2019 s'ha obligat al pagament a les gestores de les Centrals Nuclears d'una taxa pels serveis prestats per la guàrdia civil en la seva vigilància per la seva importància per a la seguretat nacional. Endesa, disconforme amb aquesta per a les Centrals d'Ascó i Vandellós, va recórrer les liquidacions al·legant, entre altres raons, que la seguretat nacional és una competència exclusiva de l'Estat i aquest ha de ser qui sufragui els costos. Després de la desestimació del nostre recurs pel TSJ de Madrid, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs interposat, amb sentència pendent des del gener de 2025. 

Impost sobre Societats:

• Inconstitucionalitat RDL 2/2016: El Tribunal Constitucional ha desestimat les dues qüestions d'inconstitucionalitat plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de València sobre la legalitat del RDL 2/16 (pagaments fraccionats de l'impost sobre societats) posterior a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2018. El Tribunal ha considerat que no hi ha vulneració del principi de capacitat econòmica, ja que el mètode en qüestió no grava les rendes “irreals” o “fictícies”, sinó que fa una mesura raonable de les rendes en termes reals (no estimats), nets (no bruts) i corrents (de l'exercici en curs), i que, per tant, és una forma raonable de quantificació perquè el resultat comptable és un reflex fidel dels beneficis de l'entitat. A més, el Tribunal Suprem també ha admès a tràmit un recurs similar en aquest sentit, pendent de la seva resolució. Endesa té recorregudes les liquidacions en espera de veure com evoluciona el procés.
• Inconstitucionalitat del RDL 3/2016: el 2024 el Tribunal Constitucional ha declarat la inconstitucionalitat de determinades mesures aprovades pel RDL 3/2016 (afectava la reversió de deterioraments i la limitació en l'ús de crèdits fiscals). A conseqüència de l'anterior, en el primer semestre de 2025, l'Administració Tributària ha reliquidat l'impost sobre societats per als exercicis 2016 a 2018 com si el RDL 3/2016 no hagués estat vigent, reintegrant els imports excedents pagats en aquests exercicis (tot després d'una resolució favorable del TEAC en aquest sentit). De la mateixa manera, ha recalculat els imports dels exercicis 2019 a 2022 a finals de 2025 en els Informes d'Inspecció d'aquest període.

L'impacte financer favorable d'aquest ajust (a causa de la reversió inadmissible de deterioraments i l'ús anticipat de deduccions) es va registrar entre 2024 (estimació) i 2025 (un cop coneguts els Acords de Liquidació).

Així mateix, s'està seguint una nova qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per l'Audiència Nacional, ja que considera que la limitació imposada a la deduïbilitat de les pèrdues podria vulnerar els límits materials de l'impost sobre societats, la qual cosa, si fos admesa pel TC, obligaria també el Tribunal a pronunciar-se sobre el fons d'aquesta mesura amb un possible impacte favorable.

• Ajudes Fons de Comerç: si bé en el cas d'Endesa no es tracta de quantitats rellevants, el juny de 2019 es van iniciar actuacions d'inspecció lligades al procediment de recuperació d'ajudes de l'estat en supòsits afectats per la Decisió UE 2015/314, és a dir, casos en què s'hauria amortitzat fiscalment el fons de comerç financer per a l'adquisició de participacions estrangeres “indirectes”.

Després de la recepció de l'Acord de Liquidació, el febrer de 2021, va ser impugnat davant del Tribunal Economicoadministratiu Central, pendent de resolució. Durant el recurs s'ha posat de manifest la Sentència del Tribunal General de la UE (TGUE), de 27 de setembre de 2023, que anul·la la Decisió (UE) 2015/314 de la Comissió, de 15 d'octubre de 2014, relativa a l'ajut estatal SA.35550 (13/C) (ex 13/NN) (ex 12/CP), que podria suposar que les regularitzacions realitzades fossin declarades improcedents.

Posteriorment, el TEAC va decidir estimar les demandes i reemborsar les quantitats pagades, així com els interessos de demora acumulats.

Tots aquests processos, en cas de pèrdua, no implicarien un efecte negatiu ni en termes de caixa ni en termes de resultats per al Grup Endesa, en la mesura que els tributs han estat liquidats i pagats. En cas d’èxit implicarien un resultat favorable. 

B) Litigis amb posició passiva

Respecte de la resta de processos, que podrien tenir un impacte negatiu per a Endesa, la majoria es refereixen a informes emesos pels organismes d'inspecció que han estat signats en desacord amb el Grup Endesa.

En tot procés litigiós d’aquesta naturalesa s’avalua la probabilitat de pèrdua en última instància judicial. Aquells processos en què s'estimen més probabilitats de perdre que de guanyar es proveeix comptablement l'import contingent en discussió.

Destaquem com a més rellevants els següents:

• Actes incoades l'any 2017 a ENEL Green Power Spain, S.L.U. (EGPE) en relació amb l'impost sobre la renda de societats per als exercicis 2010 a 2013: es troba pendent de sentència a l'Audiència Nacional aquest litigi respecte de les actes on la Inspecció va inaplicar el règim de neutralitat fiscal a la fusió EGPE-EUFER. L'import contingent associat a la pèrdua potencial del litigi d'aquesta fusió s'ha recalculat sobre la base dels criteris compartits per la Inspecció dels Tributs en el curs de les actuacions inspectores en curs sobre el Grup Enel Iberia, S.L.U. Aquest criteri considera les potencials recuperacions fiscals de la quota liquidada a l'acta objecte de litigi en els següents a 2011, la qual cosa implica que la contingència potencial neta de les esmentades recuperacions, a 31 de desembre de 2025, ascendeixi a 33 M€. Hi ha un aval que garanteix la suspensió del deute.
• Actes incoades el 2018 a Endesa en relació amb l'impost sobre societats exercicis 2011 a 2014: els conceptes objecte de discussió tenen l'origen, principalment de diferències en els criteris relatius a la deduïbilitat de les despeses de desmantellament de centrals elèctriques (diferència temporària), certes despeses financeres en finançament amb empreses vinculades i certes pèrdues derivades de la transferència d'accions durant el període inspeccionat. El procés està pendent de sentència a l'Audiència Nacional. L'import contingent ascendeix a 41 M€ i hi ha una garantia per assegurar la suspensió del deute.
• Procediments iniciats el 2021 contra Endesa en relació amb l'impost sobre societats per als exercicis 2015 a 2018: el 2024, el Tribunal Econòmicoadministratiu Central ha dictaminat parcialment a favor de certes qüestions com la deduïbilitat de les despeses de remuneració dels administradors, el criteri per determinar el període al qual s'han d'imputar els ingressos procedents de les devolucions d'impostos declarades inconstitucionals i la inconstitucionalitat de certes mesures aprovades pel RDL 3/2016, havent-se rebut els acords d'execució el 2025, que regularitzen aquestes tres qüestions. Els acords de liquidació s'han pagat.

No obstant això, hi ha diverses qüestions que continuen en discussió a l'Audiència Nacional, principalment la diferència de criteris pel que fa a la deduïbilitat de certes despeses financeres en el finançament amb entitats vinculades i la idoneïtat de certes deduccions per innovació tecnològica. L'import contingent és de 12 M€ i l'import que se sol·licita a retornar és de 28 M€.

• Actes incoades per diferents Ajuntaments per la Taxa d'Ocupació de la Via Pública: hi ha litigis en curs pendents de finalització i que tenen l'origen en l'exigència per part de determinats ajuntaments de la taxa en la seva modalitat general (taxa per elements) quan Endesa considera que aquesta modalitat general és incompatible amb la modalitat especial (que suposa la tributació de l'1,5% de la facturació d'empreses comercialitzadores i distribuïdores).

Respecte a l'exigència de la taxa en la modalitat general (taxa per elements), addicionalment Endesa recorre les liquidacions quan l'Ajuntament no distingeix entre aprofitament i ocupació del domini públic i quan no s'apliquen criteris raonables en la valoració de la utilitat d'aquest aprofitament o ocupació.

Finalment, en relació amb la inclusió, per part dels ajuntaments, dels ingressos per serveis de valor afegit i de les quotes amb destinacions específiques, a l'efecte de la determinació de la base imposable, Endesa recorre aquestes liquidacions. El febrer de 2023, el Tribunal Suprem va resoldre els recursos de cassació interposats per Endesa assenyalant que els serveis de valor afegit no han de formar part de la base imposable de la Taxa per Ocupació de la Via Pública. En conseqüència, continuen els litigis en curs per tal d'aplicar aquesta jurisprudència.

Els imports en discussió arriben a 1 M€. Així mateix, són sol·licitades devolucions que pugen a 8 M€.

Transaccions entre Companyies del Grup

Les operacions entre parts vinculades realitzades per les societats del Grup ENDESA estan alineades amb el principi de plena competència previst a les Directrius de l'OCDE, el Fòrum conjunt de preus de transferència de la Unió Europea i la normativa prevista a la Llei de l'impost sobre societats.

D'acord amb la normativa i les recomanacions que resulten aplicables, la metodologia de fixació de preus que s'ha d'utilitzar per comprovar si una operació compleix el principi de plena competència és la que, basant-se en els fets i les circumstàncies de la transacció, és capaç de justificar que aquesta s'ha realitzat d'acord amb el que han pactat parts independents en condicions de plena competència.

En aquest sentit, si és possible identificar operacions amb característiques comparables al mercat (per exemple, índexs, mercats públics, contractes amb tercers), s'aplica el mètode de preu lliure comparable (conegut comunament per la seva terminologia anglesa Comparable Uncontrolled Price - CUP) en ser el més directe i fiable per aplicar el principi de plena competència. Quan no es disposa de comparables de mercat, s'apliquen mètodes indirectes com el de cost incrementat (conegut comunament per la terminologia anglesa Cost plus – Cost+) que es confirmen aplicant el mètode del marge net del conjunt de les operacions (conegut comunament per la seva terminologia anglesa Transactional Net Margin Method – TNMM).

Quan les circumstàncies de les transaccions ho fan recomanable, el Grup ENDESA promou la signatura d'Acords Previs de Valoració (coneguts comunament per la seva terminologia anglesa Advance Pricing Agreements -APA-) amb les autoritats fiscals per a la definició de la metodologia a aplicar.

Al llarg de l'any 2025 s'han analitzat els impactes fiscals derivats de les operacions vinculades rellevants a efectes fiscals a Espanya i aquelles que d'acord amb el Reglament d'operacions vinculades han de ser aprovades pel Consell d'Administració d'Endesa. Aquest any s'han obtingut 19 Informes sobre justícia i raonabilitat (amb el seu component fiscal) emesos per firmes de prestigi (EY, PwC i Deloitte) per acompanyar les operacions o actuacions sotmeses a aprovació del Consell d'Administració en matèria d'operacions vinculades.